Fragment de «L’Speculo de 1764. Una aproximació documental al Montornès medieval», treball del Doctor en Història Medieval Alberto Reche Ontillera publicat el 2014.
La vida a les viles del segles IX i X era ben diferent a la de les vil·les romanes i de l’Antiguitat Tardana [31]. Per començar el concepte s’havia reconvertit durant l’Antiguitat Tardana per encabir-hi una nova realitat. La vila altmedieval feia referència a una comunitat de pagesos més que al tipus d’explotació clàssica romana. El terminio (el terme) de la vila reunia les diferents poblacions més o menys disperses que vivien entorn al mateix espai i que compartien els elements productius, com els prats, els boscos i les terres conreades. No cal veure en aquest esquema l’esquema d’una societat idíl·lica, sinó tan sols una forma d’organització que potenciava la presa comuna de les decisions que afectaven la vila. Pel que es pot extreure de la documentació, sembla ser que aquestes petites viles gestionaven els espais agrícoles de manera més o menys comuna –entre la comunitat les terres comunes, dins la família extensa les terres familiars– i existia, sembla, poca diferenciació social entre els veïns. Les franqueses aconseguides jugaven també a favor d’aquest fet, ja que estenien una noció de comunitat unida enfront al poder públic i, més endavant, contra els intents de senyorialització de les viles, que xocaven frontalment amb els interessos de la pagesia lliure.
Continua la lectura de La vila altmedieval al Vallès Oriental: una comunitat pagesa
